Una de les unitats que faig amb el meu grup d’adolescents els convida a mirar més detingudament l’arquitectura dels edificis. Amb aquesta visió més oberta, mirem edificis els dissenys dels quals són emblemàtics o edificis molt significatius per la comunitat o construccions poc convencionals que no deixen indiferent a ningú.
Amb l’apreciació de l’art de la construcció de fons, aprenem les diferents parts de les cases des del Five-storey garden House a Tokyo, Japan a les Longhouses on stilts de Borneo. Practiquem com expressar opinions amb l’espectacular i innovador Maracaná Stadium de Rio de Janeiro, el MAXXI Museum de Zaha Hadid a Roma o el Beijing National Stadium de la Xina, amb una estructura exterior que simula un niu d’ocells.
A través de celebres fotografies de l’arquitectura, admirem el Burera Hospital a Ruanda que ara atén als quasi 400,000 habitants de la comunitat que, fins la seva construcció, no tenia accés a la medicina. Les interessants construccions de l’arquitecta Zaha Hadid, que s’allunyava de les línies rectes en favor de les corbes i angles curiosos, conviden als nostres joves alumnes a think out of the box, és a dir, pensar de forma creativa i independent quan contemplen els edificis del voltant.
Estem ensenyant anglès o ensenyant a apreciar l’art de l’arquitectura, en anglès? En realitat, quan oferim als nostres alumnes l’oportunitat de formar-se i de tenir una mirada crítica respecte a la bellesa dels nostres edificis, fem ambdues. Els hi ensenyem a apreciar l’arquitectura a la vegada que aprenem més sobre l’idioma.
Per si t’interessa llegir més:
