L'altre dia estàvem treballant la unitat History is a Mystery amb un grup de nens de 6è, i em va tocar introduir la veu passiva, una estructura gramatical complexa per a aquesta edat. Però la van desxifrar de seguida!
Tots naixem amb una predisposició innata per assimilar el llenguatge i aquesta, així anomenada gramàtica universal, és la nostra gran aliada quan toca aprendre una estructura gramatical complexa. Però, com que les competències analítiques dels nens encara no estan completament desenvolupades, tenim altres recursos didàctics per “ensenyar” la gramàtica als nostres joves aprenents.
Amb els més petits, els convidem a fixar-se en certes característiques del llenguatge, per exemple, entre el is i el are, però en realitat, és la repetició i l’ús d’aquestes característiques en les diferents activitats que fem a classe el que beneficia el seu aprenentatge. A mesura que els nens es fan grans, es van desenvolupant cognitivament i la gramàtica comença a prendre forma, a tenir cert sentit i a adquirir patrons regulars que, juntament amb el seu propi coneixement de l'anglès, els nens desxifren per si sols.
Quan ens proposem utilitzar la veu passiva, és a dir, “be + participi passat”: the statues were buried, the mummy was found in a tomb, she was beautifully preserved, apel·lem a la necessitat dels nens d’ordenar les coses mentalment, d’explorar opcions gramaticals i de buscar recursos en les llistes de verbs irregulars fins a trobar la resposta correcta. Els nens estan genèticament programats per adquirir el llenguatge, i com que totes les llengües comparteixen una estructura subjacent comuna, les regles gramaticals ja estan codificades i els nens les capten amb relativa facilitat.
La veu passiva a classe és lògica, estructura i gramàtica universal… en anglès!
Per a pares preocupats: https://www.thames.es/ensenamos-gramatica-a-los-ninos-no-pero-tranquilos-padres-ellos-la-aprenden/
