Si vius en una petita aldea a la Xina i només hi ha una única escola a dalt d’un penya-segat rocós, què fas? I amb aquesta vertiginosa contemplació, creem un buit d'informació, an information gap, i amb això, la immediata curiositat de saber com dimonis arriben els nens a l’escola. Són els nens d’Atuler, a la província xinesa de Sichuan, que escalen 800 metres de roca, pujant per escales (ara fetes de metall!) per arribar a l’escola al cim de la muntanya, i que, a les dues setmanes de classe, baixen per les mateixes escales per tornar a casa.
Quan ensenyem anglès des d’un enfocament de meravella i curiositat, estem portant la vida real a l’aula i, alhora, fem que l’aprenentatge dels nens cobri vida. Mentre ens meravellem per la gesta dels escolars xinesos en la seva aterridora escalada i descens pel penya-segat de la muntanya, estem treballant els comparatius en anglès i la comprensió oral, ja que la lliçó sobre els nens d’Atuler es presenta a través d’un vídeo. La unitat en qüestió, A Different Education, tracta sobre escoles d'arreu del món, des dels nòmades de Sibèria, als professors d’anglès robots de Corea del Sud i les escoles flotants de Bangladesh.
